on
Negra, rural, bona
De transicions n’hi ha moltes més de les
que imaginem. Hi ha “la” Transició, així en majúscula, com a definició
d’un període històric –absolutament desconegut i ple de mentides, com
estam veient en els darrers temps- i hi ha, per exemple, els parlars de
transició. Les fronteres també són transicions (quasi sempre
administratives i gairebé mai físiques) i també nosaltres feim
transicions tot sovint. Potser el lector d’aquestes ratlles, arribat a
aquest punt, comenci a pensar que hem perdut el senderi, però és que Cap llàgrima sobre la tomba,
de Sílvia Mayans, amaga sota una estructura de novel·la negra, una
meravellosa reflexió sobre totes aquestes transicions possibles.
L’obra –publicada per Pagès Editors el 2014 i finalista del premi Ferran Canyameres
el 2012- està ambientada essencialment entre Arnes i Vallderoures (tot i
que Tortosa i altres localitats de la contrada ebrenca també hi
apareixen) i l’acció en concret se situa en el novembre de 1975, quan la
mort de Franco inicia el període històric. Per tant tenim una terra de
frontera entre tres comunitats autònomes estatals que formen un sol país
de nom plural en el món real i una sola comunitat lingüística com a
escenari per a les aventures d’Elíades Bel, un barceloní amb arrels a la
contrada que fuig de la ciutat i que es troba ni més ni manco que amb
un penjat sospitós de no haver comès un autoassassinat en una de les
seves sortides boletaires amb el seu cosí Lo Margalló.
A partir d’aquí l’acció es complica, però
l’Elíades podrà comptar amb la Susi, una de les poques dones
alliberades de la zona, perruquera, guapa, jove i llançada cap endavant.
I amb ella podrà anar investigant i salvant la pressió del tinent
Estrada, un Guàrdia Civil que també està fent la seva transició
personal. L’Elíades Bel també. Més que res perquè haurà de lidiar amb la
seva mare i amb els conflictes familiars.
Sílvia Mayans
ha bastit una extraordinària novel·la on l’aspecte lingüístic
–sensacional en la recreació de la parla local- és només un dels
múltiples encerts. Una bona trama, una bona ambientació, personatges ben
sòlids i una primera persona narrativa molt ben trenada que fan veure
que la novel·la negra a casa nostra passa per un extraordinari moment de
forma i que hi ha moltes propostes interessants, aquesta ambientada
excel·lentment en el món rural.
http://revistabearn.com/2015/01/17/ressenya-del-llibre-cap-llagrima-sobre-la-tomba-de-silvia-mayans/
